Els avis com educadors d’avui

Els avis actuals tenen la mateixa edat que els de generacions passades, potser una mica més i tot, però rejovenits per les majors expectatives de vida, per una millor salut, potser, fins i tot, per millors condicions econòmiques que quan eren més joves; a més, solen gaudir de temps sobrat per poder dedicar-lo als nets, però també es veuen obligats a tenir-ne cura amb una intensitat superior a la d’altres temps.Per això, si actuen com el avis de temps passats, amb les excepcions que calgui, on l’afecte i la generositat eren gairebé els únics factors prevalents, no podran afrontar els reptes que l’educació actual planteja: més complexa, tecnificada, inserida en un context social que mostra paradigmes molt diversos de comportament.Les noves responsabilitats educatives porten a molts avis a actualitzar-se en les activitats i continguts escolars, en les implicacions de les noves tecnologies en la vida quotidiana i, especialment, en la vida dels nets, en vivències pròpies dels temps actuals, que els poden resultar quelcom allunyades de les experiències de temps passats. 

Jaume Sarramona i López (TorregrossaPla d’Urgell, 1944) va ser president del Consell Escolar de Catalunya (1993–1999). Va cursar estudis primaris i secundaris a Térmens (Noguera) i els estudis de Magisteri en l’Escola Normal de Lleida. Es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona entre el 1964 i 1969. Després de doctorar-se, va exercir com a professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor adjunt d’universitat el 1981 i catedràtic d’universitat des del 1983, ha estat president del Consell Escolar de Catalunya. L’any 2014 va publicar les seves memòries en un llibre, La mirada d’un pedagog.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Sarramona_i_L%C3%B3pez