Cançons de guerra i exili



Petits retalls de vídeo

ESTHER LÁZARO SANZ

Graduada en Llengua i Literatura espanyola per la Universitat Autònoma de Barcelona, cursa el Màster en Estudis Teatrals de l’Institut del Teatre i la UAB. S’especialitza en teatre contemporani espanyol i en l’exili teatral republicà de 1939. Membre del Grup d’Estudis de l’Exili Literari (GEXEL) de la UAB, gaudeix d’una beca del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad per a l’elaboració de la seva tesi doctoral, centrada en l’obra teatral de Max Aub. Ha publicat nombrosos treballs a revistes especialitzades com Laberintos, El Correo de Euclides, Ínsula, Primer Acto, Anales de la Literatura Contemporánea Española, Forma i Trípodos, així com a diverses obres col·lectives. Ha impartit ponències i seminaris a l’Université Paris Nanterre, l’Universität Giessen (Alemanya), la Universidad de los Andes (Bogotá, Colòmbia), El Colegio de México i la Universidad Iberoamericana de Ciudad de México, a més de la UAB.

Compagina la seva activitat acadèmica amb l’artística. Graduada en Cant Líric pel Conservatori de Terrassa, amb estudis avançats de piano, es forma en interpretació i direcció i dramatúrgia en diferents escoles. Al 2012 crea Therkas Teatre, companyia pròpia on aposta per una línia clara del teatre de la memòria i recupera per a l’escena textos de l’exili o temàtiques relacionades amb ell i amb la guerra civil.


Petits retalls de vídeo

Cançons contra el feixisme

Cançons de guerra i exili és una xerrada amb interludis musicals, impartida per Esther Lázaro, que proposa un recorregut cronològic per la guerra civil i l’exili republicà a través de les cançons que s’entonaren durant la contesa fratricida.

«Si me quieres escribir», «A las barricadas», «Jarama Valley» o «Corrandes d’exili» són algunes de les peces d’aquesta proposta, el fil conductor de la qual està teixit amb fragments literaris d’autors com Max Aub, La Pasionaria o Albert Camus, i d’explicacions que situen l’oient en el context i en el moment històric en què s’emmarca cada tema, que podrà ser escoltat en directe.

Vuitanta anys després que fossin cantades als fronts de batalla, a les ciutats assetjades, o als camps de concentració francesos, Cançons de guerra i exili recupera aquestes cançons amb la intenció de preservar la seva memòria i de retre un modest homenatge a totes aquelles dones i homes, d’aquí i de fora, que lluitaren per la democràcia, per la República, per la llibertat i contra el feixisme.

El contingut de la proposta

Aquesta proposta es planteja com una conferència amb exemples musicals en directe. Ha estat concebuda per acostar el públic a la Història de la nostra guerra civil i de l’exili que la seguí a través de les cançons que en fan referència, pensant també en abordar la seva part literària. En ella es parla dels himnes que sonaven ja durant la Segona República i quin era el seu origen, de les organitzacions llibertàries femenines i feministes i el seu missatge, de les batalles decisives immortalitzades en lletres sobre melodies populars del s. XIX, sobre l’ajut de les Brigades Internacionals i com, a través de la música, es procurava enviar un missatge d’esperança i de força a un poble i a un exèrcit popular cada cop més vençut. La segona part de la conferència es centra en l’exili republicà, en els noms més significatius que en formaren part; en com va ser la sortida pels Pirineus, en la rebuda dels refugiats a França, confinats en camps de concentració i com inclús allà intentaven animar-se a través de la música i les cançons, ja fossin d’aire més jocós o amb ressò de recança.

Cançons de guerra i exili, lluny de voler ser una classe magistral, procura que el públic s’impliqui també en la xerrada i deixa lloc per a la participació i el debat.

«Fou a Espanya on la meva generació va aprendre

que hom pot tenir raó i ésser derrotat,

que la força pot destruir l’ànima

i que, a vegades, el coratge no obté recompensa».

Albert Camus

anigif