La memòria és la història viscuda, la història encarnada en les persones concretes. Per això hi ha tantes memòries com persones. Del que va ser el període central del segle XX, a Catalunya, a Espanya i al món, amb la guerra del trenta-sis, la guerra mundial, el primer franquisme, en queden memòries molt vives i molt intenses, que resulten imprescindibles per entendre el nostre present. Durant molts anys, l’expressió d’aquestes memòries ha estat distorsionada: unes han estat amagades, unes altres enaltides, moltes canviades de sentit. A la nostra generació li toca fer possible el dret a la memòria, a totes les memòries, situar-les dins de la veritat històrica i descobrir-ne les complexitats i ajudar a través del record a enfortir els fonaments de la convivència cívica, de la democràcia i de la llibertat. Per ajudar també a fer el dol i a conèixer i reconèixer els patiments de les persones.
SEGUEIX-NOS